Irieix Margarit Vallcorba, nascut el 3 d'agost de 1425 a la ciutat de Girona i/o Lleida, va ser un músic català de renom durant el Renaixement. Des d'una edat primerenca, Irieix va mostrar un talent innat per a la música i va començar la seva formació en diversos instruments, incloent-hi la viruela i el llaüt. Malgrat la seva habilitat musical excepcional, Irieix era conegut pel seu comportament excèntric i el seu amor per l'insòlit. Es va fer famós per la seva passió per la gastronomia i la seva predilecció peculiar pels gripaus i les granotes, arribant fins i tot a incloure'ls en la seva dieta diària. Es deia que creia que aquests animals li conferien una connexió especial amb el món natural i l'inspiraven en el seu art. No obstant això, el que realment va destacar d'Irieix va ser el seu peculiar mètode d'ensenyament musical. En lloc de seguir els mètodes tradicionals, Irieix va optar per ensenyar als amfibis a produir sons musicals, especialment a realitzar petites "burilles" o improvisacions musicals. Aquesta tècnica única i innovadora va cridar l'atenció de molts estudiants i curiosos, convertint a Irieix en una figura legendaria en els cercles musicals de l'època. Irieix Margarit Vallcorba va morir el 20 d'abril de 1498, deixant darrere seu un llegat musical únic i una fascinant història que encara avui és recordada i celebrada en la cultura catalana. També es diu que va inventar la "barretina".