Xavier Gols i Soler, (Tarragona, 2/11/1902 – 7/02/1938) va ser compositor i director. Estudià violí i piano, i amb vint-i-pocs anys ja acompanyava com a pianista l'Orfeó Tarragoní, que dirigia son pare. En aquesta època s'enceta la seva obra com a compositor, amb les cançons Canticel, premi als Jocs Florals de Girona del 1922, Fred, Hebe, un matí..., la sardana Mercè i les obres per a piano Serenata i Preludi. El 1927 guanyà la beca Pau Casals, que li permeté anar a Barcelona a estudiar piano amb Blanca Selva i Baltasar Samper, i exercí la crítica musical a la revista La Nau (1928-1929). Agafà les regnes de l'Orfeó Tarragoní (1930), tasca que complementà amb concerts i recitals i fent classes de solfeig i piano al conservatori de la ciutat. Al 1932 i 1933 va emprendre dues expedicions de recerca de materials per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, que el posaren en contacte amb la música popular catalana, que d'aleshores en endavant influiria en les seves composicions. El 1935 veié premiat el seu Quintet en re menor, que havia compost a l'any anterior. Fou autor de peces que hom comparà a les d'un Toldrà o un Mompou, i n'aconseguí difusió internacional gràcies als concerts que la pianista Claire Svecenski feu a Nova York el 1935. L'esclat de la Guerra Civil no interrompé la seva tasca creativa, que continuà fins a la tardor del 37, amb la seva darrera obra, Tres preludis rurals, que ja no veuria estrenada.