Albert Attenelle va mostrar un talent precoç que el dugué a debutar amb només sis anys a Barcelona. Entre el públic, hi havia el gran pedagog Frank Marshall, que es va convertir en el seu mentor tot transmetent-li el llegat de l’escola pianística catalana, des de Malats, Viñes i Albéniz fins a Granados passant pel propi Marshall. Format posteriorment a París amb Marcel Ciampi, es va presentar com a solista amb les orquestres de Barcelona i Bilbao l’any 1957, i va obtenir diversos premis en concursos, com el Reine Elisabeth de Brusel·les i el Vianna da Motta de Bilbao, que van impulsar una fructífera carrera com a solista i intèrpret de música de cambra a Europa, Amèrica, Orient Mitjà i Japó. El seu repertori abasta tots els estils, encara que sempre ha mantingut una especial atenció pels compositors del segle XX. Mostra d’això és que oferí la primera audició de la Música callada de Mompou o que interpretà repetidament els concerts per a piano i orquestra de Luis de Pablo, Robert Gerhard i Xavier Montsalvatge, entre d’altres. La seva llarga dedicació a la música de cambra li ha permès interpretar amb trios, quartets i quintets amb piano de Mozart, Beethoven, Ravel, Txostakóvitx, Messiaen, Guinjoan, Casablancas, Brotons, Granados o Turina. Ha publicat una edició Urtext de la suite Iberia d’Albéniz i l’any 2005 li va ser atorgada la Medalla Isaac Albéniz en reconeixement a la contribució i difusió de l’obra d’aquest compositor.