Trencadís és la crònica d'un dia, unes hores o tan sols un instant. Transcorre al llarg de la tensa espera per la notícia de la pèrdua d’un amic i l'arribada d'aquesta amb l'inútil intent de retenir en la memòria tots els moments compartits amb ell. És també la presa de consciència per part de qui ho explica que els paisatges que en principi li atribueix a ell són en realitat els seus propis paradisos perduts de joventut en aquella Barcelona d'esquena al mar, de baixos fons i bars portuaris. De guàrdies civils,"carajillos”, nits etiliques i matins ressacosos.