Quatre anys després del seu debut en solitari amb El ball i el plany (2020), Joan Garriga i la seva banda, el Mariatxi galàctic, publiquen Et cantaré el rock & roll és mort perquè marxen lluny, un EP amb quatre cançons incloses en el títol on el tot és més - molt més- que la suma de les seves parts. I res millor que començar amb un manifest: El rock & roll és mort, un clàssic en ple desballestament del gènere que és filosofia, fe i forma. Un hit instantani il·lustrat per un divertidíssim videoclip que, dirigit per Gerard Escalante i amb un icònic homenatge al Subterranean Homesick Blues de Bob Dylan, revela una veritat absoluta: el rei és mort però visqui la reina de la nit i la R3 de Renfe. I és que Joan Garriga, fundador de Dusminguet i La Troba Kung-Fú i co-creador de la rúmbia, sempre s’ha mogut entre la urbanitat d’arribada i la ruralitat arrelada: una frontera entre allò exterior i l’interior que, quan t’hi acostes, es converteix en un temps i un espai propi. I d’aquest món, no detectat i de difícil prescripció, surten cançons. Cançons que ell defineix com a cançons de rodalies, ball i plany, emoció i pur talent a ritme d’un son vallenato per ballar adormint-se, una bachata per despertar el present o una rumba a ple pulmó quan s’acaba la veu que és gitana, de Mantes-la-Jolie i la Provença i, sobretot, d’un Vallès agermanat amb el Maresme tropical.